Una peliculeta abans d'anar a dormir.

Aprofit la recent troballa, una peliculeta que tant de bo la peguem viure algun dia nosaltres mateixos. Una trobada d'amics i les seves embarcacions, ben diferents cada una de elles però amb l'amor pels classics en comú. Esper que el disfruteu.

Una caixa d'eines definitiva.

Ja ho comentava fa dues entrades, necessit una caixa d'eines com toca per traginar es taller a dins sa furgoneta. Ja hem basta haver de carregar una bona dotzena de caixes de plàstic en haver de partir a fer una feina de "composites", m'agradaria tenir un lloc digne on transportar sa coleccioneta de eines de fuster que tenc.

Fa temps hem vaig fer una caixa de tauladell d'aquelles que els aprenents de mestres d'aixa és fan com a primer projecte, un caixó rectangular amb una ansa a damunt agafada als costats curts acabats en punta on les eines van acaramullades i solen sortir part damunt la meva va acabar amb el cul obert de tant de pes. Ara vaig amb una de "can leroi" gens digne. Així dons, comencem.

Com la vull i que hi vull dur?

Els estris més grans marquen la mida, dons hi vull dur el jac i el xerroc gros ja tenim mida màxima son 70 cm interiors.

També hi han de caber tres planes(la normal, la voltada i la petita) i un guilleume. El xerroc de costella i l'arquet. El martell i la maceta, una esquadra que sol molestar sempre si no te un bon lloc assignat i un regle.

Els puntacorrents, bedaines i gobies m'agradaria dur-los a dins un calaix apropiat, així mateix hi ha d'haver un altre calaix gros per les eines vàries com poden ser unes estenalles, les raspes el rosset i el filaberquí i una partida més. Dons a una part un calaix alt i a l'altre dos calaixos, un pels puntacorrents i l'altre per la ferralleta, grampons, tatxes, estris de marcar i els ferros de polir amb el morongo.

Si mateix serà feixuga, però tan sols ha de pujar i baixar de la furgoneta, així i tot hi vull una bona ansa que es pugui tombar a un costat per tal de no estorbar i que al mateix temps asseguri que la caixa i els calaixos no s'obrin durant el transport.

Tot una senyora caixa d'eines. Vos deix amb un enllaç d'un projecte semblant i molt inspirador.

www.theunpluggedwoodshop.com A Cabinetmakers Toolchest

Videos per pasar una estona - Handtools

Salut companys.

Avui tenc poques ganes d'estar més temps a devant sa maquinota que és s'ordinador, però vos vull fer partíceps de la darrera troballa que he fet per internet en relació a la feina amb eines manuals. Es tracte del programa fet pel nortamericà Ron Underhill, aquest fenomeno és un habitual per les webs que parlen de "handmade woodworking" o fusteria feta amb les mans, ja sabeu que els yankies son donats a practicar en devoció tot el que tengui que veure amb el fes-to tu mateix. Be vos deix l'enllaç a la web del programa on podreu veure alguns episodis, alguns d'ells molt interessants.

Wood Wrights Shop

p.d. Veig aquests videos yankies a falta de més videos instructius dels mestres Boliquets, ja fris de veure el capítol on parlau de les planes i l'art de l'afilat.

Manifest per un fuster "desenxufat"

Bon dia companys, no se si serà una locura temporal causada pel bon temps o pel temps que he passat a davant l'ordinador redactant pressupostos però he arribat a la conclusió que m'he de "desenxufar" o desendollar com abans millor. Ara m'explicaré.

Alguns ja ho sabreu, però no dedic tot el temps a fer estrictament de fuster groller, ni tan sols de restaurador, més aviat dedic tot el meu temps laboral a les reparacions nàutiques amb materials compostos (fibres i resines) i molt poc temps a fer feina amb la fusta. Per això la feina amb fusta s'ha convertit amb una part del meu temps d'esbarjo i disfrut.

Ara ve lo de desendollat (unpluged que diuen els anglesos), vist que de la feina amb fusta no li he de treure del rèdit la vull fer de la manera que en gaudeixi més, i no sabeu com puc arribar a gaudir de sentir el jac o la plana xiular dins les meves mans tot fent encenalls tant llargs com la peça que estic cepillant. I just al contrari, no disfrut gens ni una mica amb una cepilla de les elèctriques endollades fent llavorim i pols. Tots els que sabeu el que és passar un dia sencer fregant un casc de poliester sabreu el per què n'estic cansat de les rotorbitals, amoladores i demés estris endimoniats.

Existeix, però, un altre motiu per no voler més que l'energia de sang (la meva sang) i és ben simple, el meu futur taller el tindré a foravila on tota l'energia dependrà dels recursos renovables i per tant, s'ha d'anar ben alerta amb quines màquines instal·les.

Però no tot ha de ser tan bo de fer, avui en dia esteim mal acostumats a la comoditat, en voler una post d'un gruix determinat basten dues tirades de cepilla i una pasadeta a gruix i en pocs minust tenim la post ben quadrejada i del gruix que voliem ajustat a la dècima. No sempre ha estat així la cosa, hem contava l'amo en Toni Garba que son pare, que va ser un bon constructor de carros i carroceries, fins ben entrats els anys 30's no van tenir cap màquina de motor al seu taller, depenien dels gruixos que comanaven a la serradora i a ca seva amb el verduc, xorrac, el jac o la garlopa en feien totes les peces que necessitaven, això en els millors dels casos, per a moltes de feines no necessitaven ni dels serveis del serrador, partint d'un tronc o branca d'ullastre i simplement amb l'aixa eren capaços de deixar casi acabades moltes peces com ara un mantí d'arada.

Ja voré jo, quantes vegadetes hauré de manllevar el sinfí o la cepilla per quadrejar una post. Però de tot se n'apren. Mirau, si voleu passar gust, un dels blogs que m'agrada llegir d'algú que pensà exactament el mateix que jo, ja fa un temps. The unplugged woodshop

Per començar m'he proposat dos reptes-projectes que ja m'eren necessaris de feia temps. El primer és una caixa d'eines i el segon és un banc. Una caixa d'eines per que estic empegueit d'anar pel món amb una caixa de plàstic i les eines acaramullades on mai trobes el que cerques. I un banc per poder deixar descansar el sofrit banc de mon pare que molts d'anys fa que aguanta.

En seguirem parlant ...