dijous, 30 d’abril de 2009

Fotografies

Un simple tast del que va ser el projecte Balaroi.

Llista de temes, per parlar-ne.

Vull fer aquí una llista dels temes nàutics que vull tractar en un futur a n'aquest blog.

  • Tornar a remar.
  • La construcció d'embarcacions per aficcionats.
  • El Balaroi.
  • Una classe per la iniciació a la vela llatina.
  • Recuperar les pasteres.
  • Dissenyar i construir una nova pastera.
  • Els petits dinghys i skiff.
  • Els mini cruisers.
  • El plaer del voile-aviron.
Segur que més d'un ja teniu molt pensat i recopilat en relació a qualcun d'aquets temes. Esper els vostres comentaris.

dimarts, 28 d’abril de 2009

El que es cou, pel taller.

Una petita mostra del que tenc entre mans.
Més endevant ja vos ho esplicaré un poc més.

Son dos charrets felanitxers, resultaren ser com a les Vespas d'entre els carros.

Patrimoni mòbil



Vull parlar per damunt d'un tema que es repetirà sovint per aquí. Tenim el terme patrimoni nàutic per referir-nos a tot allò amb història que té veure amb la mar i en hi aferram per conservar-lo. També podríem parlar de patrimoni ferroviari o fins i tot el patrimoni automovilístic. Però, com definirieu el patrimoni històric relacionat amb el mitjà de locomoció més comú (antigament), el que anava pels camins estirat per força de sang?

Justament el mitjà de transport més extès, del que a cada casa n'hi havia com a mínim un exemplar, resulta a hores d'ara el més oblidat. Hem deixat que els carros, carretons, charrets, galeres, galeretes es podrissin dins les cotxeries o enmig del tros, com a molt hem guardat les rodes per fer-ne patètiques barreres i els fuells, per aguantar un tros de rejilla.

Al meu endre, aquest abandó tan ràpit té una resposta ben clara. Els carros varen tenir un substitut directe i que ja no necesitava res d'ells, al contrari que la vela, que en ser substituïda pel motor, encara conservà el bastiment. Això, afegit al fet que per donar ús a un carruatge depens d'un animal que has de mantenir tot l'any, fa que la força de l'ús lúdic que tenen altres sectors del patrimoni del transport no el tengui, al manco el suficient, el patrimoni que jo anomeno mòbil.

Encara així, no tot s'ha perdut. L'afició al trot i a anar a foravila ha mantengut molt d'exemplars, molt abandonats, molts d'ells modificats per eliminar les llantes metàliques o simplement fets mal bé per mantenir-los com a element decoratiu. Tanmateix alguns conserven l'afició de sortir a fer una volta o d'excursió al pas tranquil de l'animal. Ara tan sols falta que les institucions, museus i demés salvatgina prenguin una mica de llum dels llocs on ja han posat fil a l'agulla per no deixar perdre el que queda.

dilluns, 27 d’abril de 2009

Començar singladura

Benvolguts companys.

Avui, llegint els blogs que teniu, m'he decidit a començar el mateix camí que el vostre. Comptant que som un travat amb això d'escriure, m'haureu de perdonar els meus errors; i com que som millor dibuixant, esper fer-vos contents amb alguna aportació de drassana digital que tenc mig enllestida.

Ara un breu comentari sobre el títol.

Fuster groller (mall.): el qui construeix i adoba carros, arades, peces de sínia, etc. (dCVB)

Els qui hem coneixeu ja deveu saber de què va la dèria. Deu fer ja quatre anys que envestirem la restauració del Carro de sa Colcada; jo no ho sabia, però enllestint aquella feina que ens costà tant, vaig encetar una dèria dins meu que m'ha duit a tenir el talleret que tenc i a arreglar-ne una partida més de carros. Ja en contaré més coses ...

Ahh i també vull xerrar de barques, de barques petites com a mi m'agraden, de pasteres i del Balaroi.

Au, per començar ja està bé.