Be, companys
Com que molts ja ho heu fet als vostres respectius blogs, i deu ser la frase que més repetirem avui i demà.
Salut i que molts d'anys i que l'any que ve hi siguem tots i qualcun més
Són les paraules que l'avia (de 94 anys) ens diu a cada dinar o sopar on té tots els nets i netes, tot esperant que els que anam més enrera ens posem a festejar. Idoi les mateixes paraules ens podem aplicar al nostre grupet de toquedets-per-la-mar.
Començant per un servidor, que l'any que ve el que no surti a navegar amb la seva barqueta ho fagi més amb les dels altres i qui no festegi barca en comenci a enrevoltar qualcuna.
Au salut i força
p.e. Ah i que consti que aquesta entrada la faig perque no hem diguin sull, que per jo l'any natural comença dia 17 de gener que és Sant Antoni.
dijous, 31 de desembre del 2009
dilluns, 28 de desembre del 2009
Primers dibuixos
Aquí el teniu, unes primeres línees fetes amb un interessant programa de distribució gratuita, el FreeShipPlus si algú hi està interessat jo ja fa temps que el faig servir i en puc contar algunes coses de com funciona.
Eslora: 3.46 m.
Mànega: 1.00 m.
Calat: 0.16 m.
Desplaçament: 136 Kg.
Eslora: 3.46 m.
Mànega: 1.00 m.
Calat: 0.16 m.
Desplaçament: 136 Kg.
dissabte, 26 de desembre del 2009
Alguns exemples.
Un parell de imatges inspiradores.
SKERRY
Canoa EUREKA
BLACKFLY DINGHY
PACIFIC DORY
McGregor Canoe
DINKKY DORY
HUEVOS AL GUSTO
LUKY
SKERRY
Canoa EUREKA
BLACKFLY DINGHY
PACIFIC DORY
McGregor Canoe
DINKKY DORY
HUEVOS AL GUSTO
LUKY
Seguim amb el nou projecte. -definició de concepte
En primer lloc he de fer (bàsicament fer-me) una justificació del perqué no puc acceptar l'oferta que hem fa el company Toni Pep al seu comentari al post anterior.
En Toni Pep parla de construir una germana de na Xorica, una pastera que ja vos vaig presentar, he de confessar que hem faria moltes ganes, agafar unes bones pots de pi i que mestre Boliquet m'ensenyàs l'art de calafatar, però una pastera de construcció tradicional no compleix el primer requisit de disseny, el seu pes supera de ben segur el que un home pot aixecar fins a damunt un cotxe.
Començant amb els requisits de disseny el primer és el que en angles (ells que tenen noms per tot) anomenen "car toppable boat" que ve a ser una barca per dur a damunt es cotxo. En pos aquí abaix un exemple que ja suposa un màxim:
El motius d'aquesta imposició de lleugeresa va lligada directament amb l'ús que en vull fer de la barqueta:
Un programa lúdic ideal s'acostaria molt a aquell que pots obtenir d'una piraigüa de mar, com ja vaig dir a l'anterior post. Agafar la barca a damunt el cotxe, descarregar-la a qualsevol davallador o cala del llevant mallorquí (no s'ha de dependre ni de rampa per baixar-hi el remolc), i sortir a vogar, remar o fins i tot navegar amb una petita vela aferrat sempre a les penyes: Hi he de poder carregar els ormejos de pescar o si tan vols un nina guapa. Fins i tot, qui sap si atrevir-me a fer la volta a Mallorca amb una partida de dies bons d'estiu, tot carregant el necessari per pernoctar, tal com férem fa molts d'anys (que ho érem de joves) amb dos Lasers i un 420.
Fent un resum tot quedaria en:
Requeriments bàsics.
Transportable per un home sol.
Bon rendiment al rem.
Possibilitat d'un petit triquet per navegar a la vela tranquil·lament.
Construcció barata i senzilla, no més de 120 hores de feina.
Seguretat pensant en una trabucada (reserves de flotabilitat).
Espai mínim per l'estiba d'ormejos.
Primeres definicions de disseny.
Eslora: inferior als 20 pams, els 18 son una bona mida per allotjar-hi dues persones i no fer la barca massa feixuga.
Mànega: no superior als 5 pams, tant per fer-la bona de manejar com també pensant amb la finura a l'hora de remar.
Formes: Inspirades amb les barques petites de les illes, pensant amb unes formes prou quillades, i de calat superior cap a popa, tant per una bona estabilitat de rumb a l'hora de remar com per poder aguantar la deriva de la vela sense la necessitat d'orsa. Aquestes formes s'han d'optimitzar en un nombre de pantocs mínims pensant amb la simplicitat. També pens amb una planta a l'estil dels gussis (amb doble proa) així tant podre anar cap endevant com cap endarrera.
Sistema de construcció: Encara que existeixen possibilitats alternatives com (skin on frame) pens amb la construcció amb tauladell primet i una laminació amb fibres, segurament utilitzant el sistema de pantocs cosits i encolats.
Be, en un pròxim post vos posaré alguns exemples de barquetes semblants, però ja sabeu que la meva ha de ser meva del tot, des de la primera retxa.
En Toni Pep parla de construir una germana de na Xorica, una pastera que ja vos vaig presentar, he de confessar que hem faria moltes ganes, agafar unes bones pots de pi i que mestre Boliquet m'ensenyàs l'art de calafatar, però una pastera de construcció tradicional no compleix el primer requisit de disseny, el seu pes supera de ben segur el que un home pot aixecar fins a damunt un cotxe.
Començant amb els requisits de disseny el primer és el que en angles (ells que tenen noms per tot) anomenen "car toppable boat" que ve a ser una barca per dur a damunt es cotxo. En pos aquí abaix un exemple que ja suposa un màxim:
El motius d'aquesta imposició de lleugeresa va lligada directament amb l'ús que en vull fer de la barqueta:
Un programa lúdic ideal s'acostaria molt a aquell que pots obtenir d'una piraigüa de mar, com ja vaig dir a l'anterior post. Agafar la barca a damunt el cotxe, descarregar-la a qualsevol davallador o cala del llevant mallorquí (no s'ha de dependre ni de rampa per baixar-hi el remolc), i sortir a vogar, remar o fins i tot navegar amb una petita vela aferrat sempre a les penyes: Hi he de poder carregar els ormejos de pescar o si tan vols un nina guapa. Fins i tot, qui sap si atrevir-me a fer la volta a Mallorca amb una partida de dies bons d'estiu, tot carregant el necessari per pernoctar, tal com férem fa molts d'anys (que ho érem de joves) amb dos Lasers i un 420.
Fent un resum tot quedaria en:
Requeriments bàsics.
Transportable per un home sol.
Bon rendiment al rem.
Possibilitat d'un petit triquet per navegar a la vela tranquil·lament.
Construcció barata i senzilla, no més de 120 hores de feina.
Seguretat pensant en una trabucada (reserves de flotabilitat).
Espai mínim per l'estiba d'ormejos.
Primeres definicions de disseny.
Eslora: inferior als 20 pams, els 18 son una bona mida per allotjar-hi dues persones i no fer la barca massa feixuga.
Mànega: no superior als 5 pams, tant per fer-la bona de manejar com també pensant amb la finura a l'hora de remar.
Formes: Inspirades amb les barques petites de les illes, pensant amb unes formes prou quillades, i de calat superior cap a popa, tant per una bona estabilitat de rumb a l'hora de remar com per poder aguantar la deriva de la vela sense la necessitat d'orsa. Aquestes formes s'han d'optimitzar en un nombre de pantocs mínims pensant amb la simplicitat. També pens amb una planta a l'estil dels gussis (amb doble proa) així tant podre anar cap endevant com cap endarrera.
Sistema de construcció: Encara que existeixen possibilitats alternatives com (skin on frame) pens amb la construcció amb tauladell primet i una laminació amb fibres, segurament utilitzant el sistema de pantocs cosits i encolats.
Be, en un pròxim post vos posaré alguns exemples de barquetes semblants, però ja sabeu que la meva ha de ser meva del tot, des de la primera retxa.
dimecres, 23 de desembre del 2009
Començam de nou, i dos.
Bonvolguts companys,tor a ser aquí pels que hem segui llegint.
Ara que tenc una estona per escriure, vos contaré que és de la meva vida i dels meus plans. Resumint, ja estic instal·lat a foravila (que si està de be), tenc feineta un poc de restaurador i un molt de reparacions de barques amb composites, i encara no tenc barca.
Lo de no tenir barca és una putada, ara que l'hi he tornat a agafar el gustet al pescar, de llançat i roqueret, estaria molt be en tornar a arribar el bon temps poder agafar sa barqueta per anar mirar de pescar on se vulla.
Passa que com molts sabreu, lo d'anar fent obra és car i consumeix temps. Enguany encara no podré comprar el meu dessitjat llaütet. Hauré de trobar una manera barata i ràpida de construïr per poder sortir a surar per allà al mitg.
Anys enrera ja he fet sa fluixa amb el kayak que tenim per casa, però si vos en enteneu un poc, el kayak que tenim és un enomenat Bananna, un d'aquells de fer fia, i en pegar pessa a sa fluixa tens tots es números de trabucar de damunt allò tan estret. Es veu però que hi ha kayaks o canoes més abtes per anar a pescar, i n'hi ha que hi fan bones pescades mirau si no la imatge.
Els kayak aquets oberts i més maneguts, són ideals per anar a trescar per les nostres costes i provar de pescar, ideals per que un tot sol el fot a damunt es cotxo, però redeu que heu son de lletjos de plastic amb aquets colors, no trobau? I no tenen veles ...
Ara be, i si me feia cualque cosa semblant a n'això:
O això altre, q no vos recorda a cert gussi q dorm actualment a la panxa de bellver?
Auu a dibuixar s'ha dit.
Salut
Ara que tenc una estona per escriure, vos contaré que és de la meva vida i dels meus plans. Resumint, ja estic instal·lat a foravila (que si està de be), tenc feineta un poc de restaurador i un molt de reparacions de barques amb composites, i encara no tenc barca.
Lo de no tenir barca és una putada, ara que l'hi he tornat a agafar el gustet al pescar, de llançat i roqueret, estaria molt be en tornar a arribar el bon temps poder agafar sa barqueta per anar mirar de pescar on se vulla.
Passa que com molts sabreu, lo d'anar fent obra és car i consumeix temps. Enguany encara no podré comprar el meu dessitjat llaütet. Hauré de trobar una manera barata i ràpida de construïr per poder sortir a surar per allà al mitg.
Anys enrera ja he fet sa fluixa amb el kayak que tenim per casa, però si vos en enteneu un poc, el kayak que tenim és un enomenat Bananna, un d'aquells de fer fia, i en pegar pessa a sa fluixa tens tots es números de trabucar de damunt allò tan estret. Es veu però que hi ha kayaks o canoes més abtes per anar a pescar, i n'hi ha que hi fan bones pescades mirau si no la imatge.
Els kayak aquets oberts i més maneguts, són ideals per anar a trescar per les nostres costes i provar de pescar, ideals per que un tot sol el fot a damunt es cotxo, però redeu que heu son de lletjos de plastic amb aquets colors, no trobau? I no tenen veles ...
Ara be, i si me feia cualque cosa semblant a n'això:
O això altre, q no vos recorda a cert gussi q dorm actualment a la panxa de bellver?
Auu a dibuixar s'ha dit.
Salut
dimarts, 9 de juny del 2009
Començar de nou.
M'heu de perdonar; tenc això abandonat, però les circumstancies no m'han deixat gaire temps per a reflexionar ni escriure aquestes setmanes. He tengut de tot: actes socials, he acollit amistats que venien de molt lluny i, el més important, les circumstàncies professionals han canviat dràsticament.
S'ha acabat ser un assalariat i viure de dissenyar per als altres. Amb la cosa tan morta com està, els dissenyadors som els primers que hem rebut i ha arribat l'hora de posar-se a nedar abans que enfonsar-se amb el vaixell.
Per tant, em declar a partir d'ara Fuster Groller amb dedicació exclusiva. He decidit dedicar tot el temps laboral al taller que fins ara mantenia quasi per afició. No quedar-me tan sols en el dibuix; dissenyar m'agrada, però gaudeixo més construint el que he dissenyat o restaurant el que han fet els mestres d'antany.
Ja ho sabeu: carros, cabriols, mantins per a arades, escales de peu, persianes de postetes, portes de cotxeria, interiors de barques, restaurar mobles o fer-los nous a mà i de disseny exclusiu, ara no podem dir no a res. Em teniu a la vostra disposició per a qualsevol cosa.
S'ha acabat ser un assalariat i viure de dissenyar per als altres. Amb la cosa tan morta com està, els dissenyadors som els primers que hem rebut i ha arribat l'hora de posar-se a nedar abans que enfonsar-se amb el vaixell.
Per tant, em declar a partir d'ara Fuster Groller amb dedicació exclusiva. He decidit dedicar tot el temps laboral al taller que fins ara mantenia quasi per afició. No quedar-me tan sols en el dibuix; dissenyar m'agrada, però gaudeixo més construint el que he dissenyat o restaurant el que han fet els mestres d'antany.
Ja ho sabeu: carros, cabriols, mantins per a arades, escales de peu, persianes de postetes, portes de cotxeria, interiors de barques, restaurar mobles o fer-los nous a mà i de disseny exclusiu, ara no podem dir no a res. Em teniu a la vostra disposició per a qualsevol cosa.
dimecres, 13 de maig del 2009
Un petit tast.
Coneixeu a na Xorica? Endivinau on he fet la foto? Heu de saber que na Xorica ben prest tendrà germana gran. Seguirem informant.
Planos de lliure distribució, un dissenyador interessant.
Vull fer-vos particeps d'una de les meves millors troballes a la xarxa. La web www.dinghy.pl on el dissenyador polanes Radoslaw Werszko publica els seus dissenys de barques baix l'acord de lliure distribució (Open Source). Amb uns planols molt entenedors, ens podem construir desde una pastereta a vela-rem de 2.6m a dinghys i daysailers de més de 4 metres. Per a la construcció fa servir el tauladell tallat i cosit amb reforços de fibra-epoxy un sistema molt sencill però efectiu, el que més m'agrada és que ofereix solucions clares per a tots els elements de la barca, desde el timó, els bancs, rems, pallols a l'arboradura. Tota una fons d'inspiració.
Jo estic enamorat d'aquest skiff o pastereta.
Jo estic enamorat d'aquest skiff o pastereta.
dilluns, 11 de maig del 2009
Mestres d'aixa al Cent per Cent
Al setmanari d'informació local manacorí Cent per Cent de la setmana passada (num 323 anyVII 08-05-09) va sortir un artícle on parla del resorgiment de l'ofici de mestre d'aixa per part dels joves sortits del taller del Consell. En aquest cas parla del mestre d'aixa villafranquí Sebastià Vidal.
Podreu llegir l'article descarregant la revista en pdf aquí (pag 20):
http://www.centpercent.cat/get/cpc-323-1-23.pdf
dilluns, 4 de maig del 2009
Una opció viable: l'autoconstrucció.
Duc bastants d'anys a la recerca d'un bastiment antic per restaurar, i vos puc assegurar que no és una tasca fàcil, pareix com que tans sols falti gent amb ganes de recuperar i sobrin les barques a punt de desapareixer. Però sempre per un motiu o altre m'he trobat amb impediments per aconseguir o adquirir una petita barca, bot, llaüt o gussi per restaurar. I no ha estat mai per massa exigencies, tan sols que fos del tamany adecuat per fer-la pujar a un remolc.
Al llarg d'aquests anys he pres consciència del que vol dir fer una barca de fusta o restaurar-la, cosa que en molts casos ve a ser el mateix. I ja de un bon començament em va ballar al cap la idea de l'autoconstrucció.
Actualment per les nostres contrades no tenim el costum d'alló que els anglosaxons en diuen Do It Yourself el que ve a ser " fes-t'ho tu mateix". I dic actualment, perquè antigament si que n'hi havia més d'un que mogut per la necessitat es construïa ell mateix la seva barqueta des d'una simple pastera o tot un llaüt.
Per què no reviure aquest costum i aprofitar-la per popularitzar la navegació a vela tradicional, encara que sigui amb embarcacions realitzades amb tècniques modernes?
Aquesta pregunta va tenir un intent de resposta, per part meva i la del meu soci Joan Lliteres, ara fa un any amb la creació del Baleroi. És una història que promet explicar-la ben aviat.
Podem trobar infinits exemples de barques que un mateix es pot construir tant a internet com a publicacions especialitzades, però basicament en llengüa anglesa.
Duckworksmagazine
Woodenboat
Intheboatshed
Tanmateix hi ha un magnífic exemple navegant per les costes catalanes. L'autor del blog theinvisibleworkshop ha aconseguit al meu entendre el paradigme de la simplicitat i el plaer de la navegació. Una barqueta per anar a la vela i a rem, un casc simple de tres pantocs construït amb tauladell i epoxi, gairebé una pastereta. I amb ella ha recorregut gran part de la costa catalana (que no és poca).
Abans que jo, ja n'hi va haver que pensaren el mateix, projectes com el Drac Màgic o les recents Dragoneres partiren de la mateixa idea; oferir una alternativa económica i simple per començar a navegar a la manera tradicional. El fet d'oferir una barca nova realitzada amb materials moderns per navegar amb llatina no s'ha d'entendre com un altre perill per a la conservació del patrimoni existent. Tot ajuda, tal com ho fa a la vela moderna aquell qui s'estrena amb un optimist. Si molts poden tastar el plaer de la navegació tradicional, augmenten les possibilitats que en voler una barca més gran es decideixin per un bastiment clàssic i el restaurin o conservin.
Tornant al meu cas, aquests darrers mesos he tornar a fer voltes al desig de tenir una barca pròpia. Una barca còmode de transportar al damunt un remolc, que hem permeti recórrer tots els racons de la nostra costa, de navegació tranquil·la que deixi pescar i dinar de pa i taleca a dins o recalat a una caleta. Si no em surt el gussi somiat... idoi, construirem el nostre somni.
Hom pot pensar, que posats a fer una barca, val més fer-la grossa i guapa, fer-se un llautarró de molts de pams. Però que no mos bastaria amb molt menys? Vaig trobar resposta al blog Llaüt on David crida fort "Que tornin les pasteres".
La pastera és la simplicació màxima d'una barca, infinitament reproduïda a tots els mars del món, els anglesos l'anomenen skiff i per la seva simplicitat de formes de tan sols dos pantocs, és la candidata perfecte per un projecte d'autoconstrucció. La simplicitat no l'hi lleva gens d'eficàcia, una pastera ben parideta tan pot anar a la vela, a rem o amb un petit forabord i compleix perfectament tots els aspectes de l'ús lúdic que tenc en ment. Pens que fins i tot podria ser una bona idea crear-ne una categoria de regates per a la iniciació.
Si teniu fotos o informació de pasteres, de pasteres amb vela o en sabeu alguna, em faríeu content.
Acabaré amb un exemple de pastera o skiff d'un dissenyador australià, però que gràcies a l'internet s'ha convertit en un projecte internacional la podeu trobar aquí, no cal gaire imaginació per veure els paral·lelismes amb les pasteres d'aquí i com li cauria una llatina o un martellet.
Al llarg d'aquests anys he pres consciència del que vol dir fer una barca de fusta o restaurar-la, cosa que en molts casos ve a ser el mateix. I ja de un bon començament em va ballar al cap la idea de l'autoconstrucció.
Actualment per les nostres contrades no tenim el costum d'alló que els anglosaxons en diuen Do It Yourself el que ve a ser " fes-t'ho tu mateix". I dic actualment, perquè antigament si que n'hi havia més d'un que mogut per la necessitat es construïa ell mateix la seva barqueta des d'una simple pastera o tot un llaüt.
Per què no reviure aquest costum i aprofitar-la per popularitzar la navegació a vela tradicional, encara que sigui amb embarcacions realitzades amb tècniques modernes?
Aquesta pregunta va tenir un intent de resposta, per part meva i la del meu soci Joan Lliteres, ara fa un any amb la creació del Baleroi. És una història que promet explicar-la ben aviat.
Podem trobar infinits exemples de barques que un mateix es pot construir tant a internet com a publicacions especialitzades, però basicament en llengüa anglesa.
Duckworksmagazine
Woodenboat
Intheboatshed
Tanmateix hi ha un magnífic exemple navegant per les costes catalanes. L'autor del blog theinvisibleworkshop ha aconseguit al meu entendre el paradigme de la simplicitat i el plaer de la navegació. Una barqueta per anar a la vela i a rem, un casc simple de tres pantocs construït amb tauladell i epoxi, gairebé una pastereta. I amb ella ha recorregut gran part de la costa catalana (que no és poca).
Abans que jo, ja n'hi va haver que pensaren el mateix, projectes com el Drac Màgic o les recents Dragoneres partiren de la mateixa idea; oferir una alternativa económica i simple per començar a navegar a la manera tradicional. El fet d'oferir una barca nova realitzada amb materials moderns per navegar amb llatina no s'ha d'entendre com un altre perill per a la conservació del patrimoni existent. Tot ajuda, tal com ho fa a la vela moderna aquell qui s'estrena amb un optimist. Si molts poden tastar el plaer de la navegació tradicional, augmenten les possibilitats que en voler una barca més gran es decideixin per un bastiment clàssic i el restaurin o conservin.
Tornant al meu cas, aquests darrers mesos he tornar a fer voltes al desig de tenir una barca pròpia. Una barca còmode de transportar al damunt un remolc, que hem permeti recórrer tots els racons de la nostra costa, de navegació tranquil·la que deixi pescar i dinar de pa i taleca a dins o recalat a una caleta. Si no em surt el gussi somiat... idoi, construirem el nostre somni.
Hom pot pensar, que posats a fer una barca, val més fer-la grossa i guapa, fer-se un llautarró de molts de pams. Però que no mos bastaria amb molt menys? Vaig trobar resposta al blog Llaüt on David crida fort "Que tornin les pasteres".
La pastera és la simplicació màxima d'una barca, infinitament reproduïda a tots els mars del món, els anglesos l'anomenen skiff i per la seva simplicitat de formes de tan sols dos pantocs, és la candidata perfecte per un projecte d'autoconstrucció. La simplicitat no l'hi lleva gens d'eficàcia, una pastera ben parideta tan pot anar a la vela, a rem o amb un petit forabord i compleix perfectament tots els aspectes de l'ús lúdic que tenc en ment. Pens que fins i tot podria ser una bona idea crear-ne una categoria de regates per a la iniciació.
Si teniu fotos o informació de pasteres, de pasteres amb vela o en sabeu alguna, em faríeu content.
Acabaré amb un exemple de pastera o skiff d'un dissenyador australià, però que gràcies a l'internet s'ha convertit en un projecte internacional la podeu trobar aquí, no cal gaire imaginació per veure els paral·lelismes amb les pasteres d'aquí i com li cauria una llatina o un martellet.
divendres, 1 de maig del 2009
Quines posibilitats tenc JO JOVE per navegar a l'antiga?
Aquesta és una pregunta que hem faig desde fa temps, i pot ser que la seva resposta ajudi a entendre el futur de la navegació amb llatina i la conservació del patrimoni. Un tema del que podem trobar molt bones reflexions als comentaris fets al missatge Llaüts en extinció del blog Llaüts de David Oliver
Trobar resposta a la pregunta del títol, dic, pot servir per millorar aquest futur incert. Si es vol aconseguir una normalització de l'ús lúdic de les embarcacions tradicionals i la conservació del patrimoni, s'ha de donar la posibilitat de accedir-hi a la joventut i/o al no iniciat. Ens agradi o no, el poder tenir un bot o un llaüt de fusta, avui, és casi tant elitista com qui té el millor monotip de carboni.
Pensau que com jo n'hi ha molts; joves amb la vida casi ni mitg establida, però amb ganes d'anar a la mar. Amb un presupost per comprar una embarcació que en molts casos no arriba ni al preu anual d'un amarrament (possem uns 9000€). Però que cerquen quelcom que els pugui dur a fer voltes, poder disfrutar de pescar tranquilament i a l'estiu coneixer els racons secrets de la nostra costa amb bona companyia. Allò que els anglosaxons anomenen Day Sayler i que també es comenta als comentaris de l'article de Llaüts. O el que ha aconseguit, molt admirablement, l'autor del blog The Invisible Workshop.
Amb aquestes dessitjos al cap, si avui hagues anat a la fira nàutica. Segur que n'hagues sortit amb una moderna i lluent pastera de plastic amb motor al damunt un remolc. Sense haver tengut oportunitat tan sols de ser conscient d'altres posibilitats, i molt manco haver conegut allà de l'existencia de embarcacions clàssiques que cobreixen tot allò que vull de la meva barqueta.
Però posem el cas que aquest jove, ja es conscient que el que vol es una barca clàssica, sap que un bot o un llaüt l'hi oferirà el mateix que aquell tros de plàstic. Amb quins problemes es trobarà?
El més important, l'amarrament. Un llaüt vol estar dins mar, no és amic de pujar i baixar del remolc cada cap de setmana. I qui pot aconseguir avui un amarramanet, encara que sigui temporal? Pot ser un bot d'uns 15 -20 pams si que pugui pujar al remolc?
Salvat el problema de l'amarrament, hem de trobar una barqueta que el cost de compra més la seva restauració entri dins les nostres posibilitats. Aquí també pensam amb una barca petita, però sent sincers quines oportunitats hi ha?
I per acabar hem de trobar algú que ens vulgui adobar la barqueta, algú que ens aconselli de com fer-ho i algú que ens ajudi a posar-la a la mar i ens ensenyi com governar-la. Vet aquí els punts més importants on crec que tots hi podrem col·laborar.
Esper en properes reflexions trobar algunes solucions. Però del que si estic ja segur és que si no trobam una formula d'introducció a la navegació clàssica casi en les mateixes condicions que una embarcació moderna de plàstic, no podrem parlar mai d'un proces ascendent de recuperació del patrimoni.
Trobar resposta a la pregunta del títol, dic, pot servir per millorar aquest futur incert. Si es vol aconseguir una normalització de l'ús lúdic de les embarcacions tradicionals i la conservació del patrimoni, s'ha de donar la posibilitat de accedir-hi a la joventut i/o al no iniciat. Ens agradi o no, el poder tenir un bot o un llaüt de fusta, avui, és casi tant elitista com qui té el millor monotip de carboni.
Pensau que com jo n'hi ha molts; joves amb la vida casi ni mitg establida, però amb ganes d'anar a la mar. Amb un presupost per comprar una embarcació que en molts casos no arriba ni al preu anual d'un amarrament (possem uns 9000€). Però que cerquen quelcom que els pugui dur a fer voltes, poder disfrutar de pescar tranquilament i a l'estiu coneixer els racons secrets de la nostra costa amb bona companyia. Allò que els anglosaxons anomenen Day Sayler i que també es comenta als comentaris de l'article de Llaüts. O el que ha aconseguit, molt admirablement, l'autor del blog The Invisible Workshop.
Amb aquestes dessitjos al cap, si avui hagues anat a la fira nàutica. Segur que n'hagues sortit amb una moderna i lluent pastera de plastic amb motor al damunt un remolc. Sense haver tengut oportunitat tan sols de ser conscient d'altres posibilitats, i molt manco haver conegut allà de l'existencia de embarcacions clàssiques que cobreixen tot allò que vull de la meva barqueta.
Però posem el cas que aquest jove, ja es conscient que el que vol es una barca clàssica, sap que un bot o un llaüt l'hi oferirà el mateix que aquell tros de plàstic. Amb quins problemes es trobarà?
El més important, l'amarrament. Un llaüt vol estar dins mar, no és amic de pujar i baixar del remolc cada cap de setmana. I qui pot aconseguir avui un amarramanet, encara que sigui temporal? Pot ser un bot d'uns 15 -20 pams si que pugui pujar al remolc?
Salvat el problema de l'amarrament, hem de trobar una barqueta que el cost de compra més la seva restauració entri dins les nostres posibilitats. Aquí també pensam amb una barca petita, però sent sincers quines oportunitats hi ha?
I per acabar hem de trobar algú que ens vulgui adobar la barqueta, algú que ens aconselli de com fer-ho i algú que ens ajudi a posar-la a la mar i ens ensenyi com governar-la. Vet aquí els punts més importants on crec que tots hi podrem col·laborar.
Esper en properes reflexions trobar algunes solucions. Però del que si estic ja segur és que si no trobam una formula d'introducció a la navegació clàssica casi en les mateixes condicions que una embarcació moderna de plàstic, no podrem parlar mai d'un proces ascendent de recuperació del patrimoni.
dijous, 30 d’abril del 2009
Llista de temes, per parlar-ne.
Vull fer aquí una llista dels temes nàutics que vull tractar en un futur a n'aquest blog.
- Tornar a remar.
- La construcció d'embarcacions per aficcionats.
- El Balaroi.
- Una classe per la iniciació a la vela llatina.
- Recuperar les pasteres.
- Dissenyar i construir una nova pastera.
- Els petits dinghys i skiff.
- Els mini cruisers.
- El plaer del voile-aviron.
dimarts, 28 d’abril del 2009
El que es cou, pel taller.
Una petita mostra del que tenc entre mans.
Més endevant ja vos ho esplicaré un poc més.
Més endevant ja vos ho esplicaré un poc més.
Son dos charrets felanitxers, resultaren ser com a les Vespas d'entre els carros.
Patrimoni mòbil
Vull parlar per damunt d'un tema que es repetirà sovint per aquí. Tenim el terme patrimoni nàutic per referir-nos a tot allò amb història que té veure amb la mar i en hi aferram per conservar-lo. També podríem parlar de patrimoni ferroviari o fins i tot el patrimoni automovilístic. Però, com definirieu el patrimoni històric relacionat amb el mitjà de locomoció més comú (antigament), el que anava pels camins estirat per força de sang?
Justament el mitjà de transport més extès, del que a cada casa n'hi havia com a mínim un exemplar, resulta a hores d'ara el més oblidat. Hem deixat que els carros, carretons, charrets, galeres, galeretes es podrissin dins les cotxeries o enmig del tros, com a molt hem guardat les rodes per fer-ne patètiques barreres i els fuells, per aguantar un tros de rejilla.
Al meu endre, aquest abandó tan ràpit té una resposta ben clara. Els carros varen tenir un substitut directe i que ja no necesitava res d'ells, al contrari que la vela, que en ser substituïda pel motor, encara conservà el bastiment. Això, afegit al fet que per donar ús a un carruatge depens d'un animal que has de mantenir tot l'any, fa que la força de l'ús lúdic que tenen altres sectors del patrimoni del transport no el tengui, al manco el suficient, el patrimoni que jo anomeno mòbil.
Encara així, no tot s'ha perdut. L'afició al trot i a anar a foravila ha mantengut molt d'exemplars, molt abandonats, molts d'ells modificats per eliminar les llantes metàliques o simplement fets mal bé per mantenir-los com a element decoratiu. Tanmateix alguns conserven l'afició de sortir a fer una volta o d'excursió al pas tranquil de l'animal. Ara tan sols falta que les institucions, museus i demés salvatgina prenguin una mica de llum dels llocs on ja han posat fil a l'agulla per no deixar perdre el que queda.
dilluns, 27 d’abril del 2009
Començar singladura
Benvolguts companys.
Avui, llegint els blogs que teniu, m'he decidit a començar el mateix camí que el vostre. Comptant que som un travat amb això d'escriure, m'haureu de perdonar els meus errors; i com que som millor dibuixant, esper fer-vos contents amb alguna aportació de drassana digital que tenc mig enllestida.
Ara un breu comentari sobre el títol.
Fuster groller (mall.): el qui construeix i adoba carros, arades, peces de sínia, etc. (dCVB)
Els qui hem coneixeu ja deveu saber de què va la dèria. Deu fer ja quatre anys que envestirem la restauració del Carro de sa Colcada; jo no ho sabia, però enllestint aquella feina que ens costà tant, vaig encetar una dèria dins meu que m'ha duit a tenir el talleret que tenc i a arreglar-ne una partida més de carros. Ja en contaré més coses ...
Ahh i també vull xerrar de barques, de barques petites com a mi m'agraden, de pasteres i del Balaroi.
Au, per començar ja està bé.
Avui, llegint els blogs que teniu, m'he decidit a començar el mateix camí que el vostre. Comptant que som un travat amb això d'escriure, m'haureu de perdonar els meus errors; i com que som millor dibuixant, esper fer-vos contents amb alguna aportació de drassana digital que tenc mig enllestida.
Ara un breu comentari sobre el títol.
Fuster groller (mall.): el qui construeix i adoba carros, arades, peces de sínia, etc. (dCVB)
Els qui hem coneixeu ja deveu saber de què va la dèria. Deu fer ja quatre anys que envestirem la restauració del Carro de sa Colcada; jo no ho sabia, però enllestint aquella feina que ens costà tant, vaig encetar una dèria dins meu que m'ha duit a tenir el talleret que tenc i a arreglar-ne una partida més de carros. Ja en contaré més coses ...
Ahh i també vull xerrar de barques, de barques petites com a mi m'agraden, de pasteres i del Balaroi.
Au, per començar ja està bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
