divendres, 1 de maig del 2009

Quines posibilitats tenc JO JOVE per navegar a l'antiga?

Aquesta és una pregunta que hem faig desde fa temps, i pot ser que la seva resposta ajudi a entendre el futur de la navegació amb llatina i la conservació del patrimoni. Un tema del que podem trobar molt bones reflexions als comentaris fets al missatge Llaüts en extinció del blog Llaüts de David Oliver

Trobar resposta a la pregunta del títol, dic, pot servir per millorar aquest futur incert. Si es vol aconseguir una normalització de l'ús lúdic de les embarcacions tradicionals i la conservació del patrimoni, s'ha de donar la posibilitat de accedir-hi a la joventut i/o al no iniciat. Ens agradi o no, el poder tenir un bot o un llaüt de fusta, avui, és casi tant elitista com qui té el millor monotip de carboni.

Pensau que com jo n'hi ha molts; joves amb la vida casi ni mitg establida, però amb ganes d'anar a la mar. Amb un presupost per comprar una embarcació que en molts casos no arriba ni al preu anual d'un amarrament (possem uns 9000€). Però que cerquen quelcom que els pugui dur a fer voltes, poder disfrutar de pescar tranquilament i a l'estiu coneixer els racons secrets de la nostra costa amb bona companyia. Allò que els anglosaxons anomenen Day Sayler i que també es comenta als comentaris de l'article de Llaüts. O el que ha aconseguit, molt admirablement, l'autor del blog The Invisible Workshop.

Amb aquestes dessitjos al cap, si avui hagues anat a la fira nàutica. Segur que n'hagues sortit amb una moderna i lluent pastera de plastic amb motor al damunt un remolc. Sense haver tengut oportunitat tan sols de ser conscient d'altres posibilitats, i molt manco haver conegut allà de l'existencia de embarcacions clàssiques que cobreixen tot allò que vull de la meva barqueta.

Però posem el cas que aquest jove, ja es conscient que el que vol es una barca clàssica, sap que un bot o un llaüt l'hi oferirà el mateix que aquell tros de plàstic. Amb quins problemes es trobarà?

El més important, l'amarrament. Un llaüt vol estar dins mar, no és amic de pujar i baixar del remolc cada cap de setmana. I qui pot aconseguir avui un amarramanet, encara que sigui temporal? Pot ser un bot d'uns 15 -20 pams si que pugui pujar al remolc?

Salvat el problema de l'amarrament, hem de trobar una barqueta que el cost de compra més la seva restauració entri dins les nostres posibilitats. Aquí també pensam amb una barca petita, però sent sincers quines oportunitats hi ha?

I per acabar hem de trobar algú que ens vulgui adobar la barqueta, algú que ens aconselli de com fer-ho i algú que ens ajudi a posar-la a la mar i ens ensenyi com governar-la. Vet aquí els punts més importants on crec que tots hi podrem col·laborar.

Esper en properes reflexions trobar algunes solucions. Però del que si estic ja segur és que si no trobam una formula d'introducció a la navegació clàssica casi en les mateixes condicions que una embarcació moderna de plàstic, no podrem parlar mai d'un proces ascendent de recuperació del patrimoni.

9 comentaris:

  1. La millor manera de navegar és quan ho fas a bord de les barques dels teus amics. Et convidem a sortir per fora amb l'Alzina, a tu i a tots els joves i al·lotes que vulguin navegar a l'antiga.

    ResponElimina
  2. Hola,Toni. Tot el que dius és real com la vida mateixa, però m'agradaria donar-te una missatge optimista. Nosaltres no som una família rica, de cap manera. La nostra exeperiència es basa en diversos factors: persistència i paciència, i la focalització dels esforços. La persistència i la paciència ens ha fet estar sempre entorn aquest món i entorn un club com es Cala Gamba, cosa que ens ha ajudat a anar coneixent ofertes d'embarcacions i, molt important, les persones que ens pogueren arreglar l'embarcació. El temps ens posà al davant l'oportunitat de comprar la barca i, més tart, un amarrament a un preu inmmillorable quan ja pensàvem que mai no ens ho podríem permetre. Abans estàvem a dietes, cosa que acaba per sortir molt cara, fins el punt que periòdicament ens plantejàvem si hauríem d'acabar venent la barca. Però la sort havia canviat i ara, de vendre, res de res.
    I focalitzar esforços ho dic per una qüestió que gairebé és un tòpic: tenim un cotxe de 13 anys, vendrem la Vespa i anem, sobretot, en bici. Dit d'una altra manera, ens interessen molt poc els cotxes i mirem de gastar-hi el manco possible. Ja se que això no té perquè ser la fórmula màgica per a tothom, però supos que destinar els recursos al que més t'agrada i sacrifucar-ne d'altres ajuda molt. ot suposar, per exemple, renunciar a coses, en el nostre cas fa molt que no viatgem.
    I després, racionalitzar l'embarcació. Nosaltres férem la gran inversió en restaurar el llaüt en profunditat. A partir de llavors estic del tot segur - IMPORTANT - que el nostre llaüt de fusta no és en absolut més car de mantenir que una llanxa propulsada per un motor potent. Crec que no dic cap tonteria si parl de despeses de 30 euros de combustible per sortida amb segons quines embarcacions (com a mínim és el que li passa a un amic que té una Zodiac, que suposadament és l'embarcaió funcional i econòmica per excel·lència...). El nostre motor gasta com un encenedor, el darrer pic que vaig repostar vaig posar uns 12 euros i va estar ple el dipòsit, i ara fins d'aquí un parell de mesos com a mínim. A més, feim molt us de les veles. La maniobra és simple fins a l'extrem, la d'un aparell de triquet i mitjana per a la qual no és necessari ni un motó, ni una sola corriola, només un grapat de caps. Incidesc en aquestes qüestions perquè consider que, de vegades, allò que es ven com barat realment no ho és. Una llanxeta de 6 metres no és barata si amb el que gasta amb combustible duplica la nostra despesa anual en manteniment (com a mínim). I tampoc ho és dur-la en un remolc si el remolc l'has de comprar i amb el mateix doblers o una mica més pots comprar un amarrament (que seria el nostre cas).
    Un tema realment seriós és el de fer-te soci d'un club. Nosaltres tinguérem la sort de fer-nos socis de Cala Gamba quan costava 25.000 pessetes (!) Està clar que això ha canviat molt, fins a nivells privatius. Els amarraments públics són una alternativa. Tal vegada el plantejament podria ser començar una restauració tira-tira mentre et poses en llista d'espera a Capitania Marítma. Estan uns tres anys a concedir-los, però quan arriben són molt assequibles.
    M'agradaria donar-te ànims d'alguna manera. Ara, precisament, venc de navegar. He berenat a bord d'ensaimada d'albercocs i de cafè d'un termo. He provat de navegar a vela però la tramuntana era massa forta. M'he arrecerat a Ciutat Jardí i he posat una mica d'ordre i fet càbales sobre com millorar això o allò. I, un dia més, he pensat que tenia una barca preciosa i que els esforços que hem fet per tenir-la han valgut la pena.

    ResponElimina
  3. Per cert, Toni, a Cala Gamba ara hi ha dos molts bons llaüts en venda. Si vols saber-ne qualque cosa, diguem-ho.

    ResponElimina
  4. Bon dia David i Toni Pep, estic content de llegir les vostres col·laboracions per aquí.
    Teniu raó tots dos, a tu Toni Pep t'agafaré la paraula i ja esper el dia que hem toqui navegar amb l'Alçina.

    Del que dius David, no tenc cap dubte de la viabilitat del projectes com els teus. Fins i tot d'altres encara més sencills. El que volia deixar entendre en el text, és que en el cas de algú que entri nou a la nàutica no trobarà la posibilitat de navegar un bastiment històric entre les opcions que el mercar l'hi ofereix. I pens que fins que no sigui així, no ens trobarem en un moment de un recuperament positiu del patrimoni nàutic.

    ResponElimina
  5. Bones Toni:
    Crec que tens tota la raó. A Aquesta fira nàutica que fan, els que ens agrada la marina tradicional no hi tenim res a fer, per la meva part ja fa un quants d'anys que no hi vaig, no hi ha res que m'agradi. El que caldria fer seria fer una fira nàutica tradicional amb barques de fusta, llaüts i bots. On es veiés la feina dels mestres d'aixa, velers, etc. Però perquè passi tot això de moment hauran de passar un grapat d'anys. Molta de gent que ara tira cadascú per el seu costat és tindrà que posar d'acord i això a Mallorca es difícil.

    ResponElimina
  6. Una gran festa de la cultura marítima, una fira de la marina tradicional, un acte en positiu i obert... crec que certament això podria marcar un punt d'inflexió, una passa endavant, convertir-se en una cita anual o bianual. Com desarticular l'endogamia de les diferents flotes de marina tradicional de l'Illa? Com aconseguir anar tots a una? La veritat és que crec que és tan fàcil com complicat: depèn que surgeixi un equip que vulgui carregar-se molta feina i que es trobin recursos per posar les coses molt fàcils als participants (allotjament, desplaçament de l'es embarcacions). I, possiblement, que tingui un programa que vagi més enlla d'un sol cap de setmana. De part meva (i perdoneu la manca de modèstia) vaig quedar molt content del Mar i Fusta que l'any 2005 férem a Portocolom. Per mi aquest és el port ideal per fer una gran festa de la mar, sempre me l'he imaginat com un Douarnenez a la mallorquina. Però l'any següent vàrem patir un vertader boicot per part de persones que, de fet,estan implicades amb la marina tradicional (què trist!) i va ser un fracàs. Aquestes coses desanimen, però jo m'estic tornant a animar. Potser podríem muntar qualque cosa, amb bones, amb paciència, però qualque cosa que marqués una línia i que ens unís a tots.

    ResponElimina
  7. Bones de nou Joan i David.

    Crec igual que voltros que aquesta fira de marina tradicional és necessaria i s'ha de fer. Però seguesc amb les meves, la marina tradicional ha de ser pressent amb normalitat entre les embarcacions modernes, i per aixó serà un símbol de normalitat el dia que la veiem a dins qualsevol fira nàutica i que un venedor encorbatat ens vulgui vendre una barca de fusta. Però per aixó falta temps.

    David, el meu primer enamorament nàutic serioñs, va ser justament a l'aconteixement que vareu organitzar al 2005 i més concretament d'una llanxeta felanitxera que hi havia allà.

    És sense cap dubte una iniciativa que s'ha de repetir.

    ResponElimina
  8. Hola David i Toni:
    Sense cap anim de molestar ni ofendre, de moment l'únic encontre que tenim de vela llatina un poc gros és sa Diada. Ja sé David que esta enfocat més a regates que a una altra cosa i que tu hi has fet coses de cultura marítima tradicional i t'ha anat mig a mig. Però crec que podria ser un bon començament.
    David no sé si ja m'has conegut sinó sols diré Joan, del Paquita B.
    Anem per feina?

    ResponElimina
  9. Hola Fusteret,

    no quisiera soltarte un rollo sobre los llauts y sus precios pero no puedo pasar la oportunidad de decirte que buscando buscando por poco dinero puedes tener un bot.

    Yo tuve un bot de plástico y que tendría más de 30 años que navegaba muy bien y la latina era tipo martell por lo que la maniobra era sencillísima, ideal para comenzar. El bote costó 600 €, la vela fue gratis porque vino de un bot de un tío mio y proporcionalmente lo más caro fue el timón que subió a 400 €. Era un bote de 3.8 metros, facilmente transportable en un remolque y con un mantenimiento cero.

    Lo cierto es que navegaba de maravilla y se ajusta a lo que dices en el post, aunque se que menos de 4 metros es mas dinghy que daysailer.

    Tío, te animo a que busques y preguntes y persigas a los abuelos por el puerto, fijo que tienen un bot muerto de risa en casa. Un aparejo sencillo hará las delicias navegando.

    Diego Riera.
    P.D. señor Munar, con más cara que espalda, me ofrezco a su ofrecimiento para salir con el Alzina. Dónde hay que firmar??

    ResponElimina