Una opció viable: l'autoconstrucció.

Duc bastants d'anys a la recerca d'un bastiment antic per restaurar, i vos puc assegurar que no és una tasca fàcil, pareix com que tans sols falti gent amb ganes de recuperar i sobrin les barques a punt de desapareixer. Però sempre per un motiu o altre m'he trobat amb impediments per aconseguir o adquirir una petita barca, bot, llaüt o gussi per restaurar. I no ha estat mai per massa exigencies, tan sols que fos del tamany adecuat per fer-la pujar a un remolc.

Al llarg d'aquests anys he pres consciència del que vol dir fer una barca de fusta o restaurar-la, cosa que en molts casos ve a ser el mateix. I ja de un bon començament em va ballar al cap la idea de l'autoconstrucció.

Actualment per les nostres contrades no tenim el costum d'alló que els anglosaxons en diuen Do It Yourself el que ve a ser " fes-t'ho tu mateix". I dic actualment, perquè antigament si que n'hi havia més d'un que mogut per la necessitat es construïa ell mateix la seva barqueta des d'una simple pastera o tot un llaüt.

Per què no reviure aquest costum i aprofitar-la per popularitzar la navegació a vela tradicional, encara que sigui amb embarcacions realitzades amb tècniques modernes?

Aquesta pregunta va tenir un intent de resposta, per part meva i la del meu soci Joan Lliteres, ara fa un any amb la creació del Baleroi. És una història que promet explicar-la ben aviat.



Podem trobar infinits exemples de barques que un mateix es pot construir tant a internet com a publicacions especialitzades, però basicament en llengüa anglesa.

Duckworksmagazine
Woodenboat
Intheboatshed

Tanmateix hi ha un magnífic exemple navegant per les costes catalanes. L'autor del blog theinvisibleworkshop ha aconseguit al meu entendre el paradigme de la simplicitat i el plaer de la navegació. Una barqueta per anar a la vela i a rem, un casc simple de tres pantocs construït amb tauladell i epoxi, gairebé una pastereta. I amb ella ha recorregut gran part de la costa catalana (que no és poca).



Abans que jo, ja n'hi va haver que pensaren el mateix, projectes com el Drac Màgic o les recents Dragoneres partiren de la mateixa idea; oferir una alternativa económica i simple per començar a navegar a la manera tradicional. El fet d'oferir una barca nova realitzada amb materials moderns per navegar amb llatina no s'ha d'entendre com un altre perill per a la conservació del patrimoni existent. Tot ajuda, tal com ho fa a la vela moderna aquell qui s'estrena amb un optimist. Si molts poden tastar el plaer de la navegació tradicional, augmenten les possibilitats que en voler una barca més gran es decideixin per un bastiment clàssic i el restaurin o conservin.

Tornant al meu cas, aquests darrers mesos he tornar a fer voltes al desig de tenir una barca pròpia. Una barca còmode de transportar al damunt un remolc, que hem permeti recórrer tots els racons de la nostra costa, de navegació tranquil·la que deixi pescar i dinar de pa i taleca a dins o recalat a una caleta. Si no em surt el gussi somiat... idoi, construirem el nostre somni.

Hom pot pensar, que posats a fer una barca, val més fer-la grossa i guapa, fer-se un llautarró de molts de pams. Però que no mos bastaria amb molt menys? Vaig trobar resposta al blog Llaüt on David crida fort "Que tornin les pasteres".

La pastera és la simplicació màxima d'una barca, infinitament reproduïda a tots els mars del món, els anglesos l'anomenen skiff i per la seva simplicitat de formes de tan sols dos pantocs, és la candidata perfecte per un projecte d'autoconstrucció. La simplicitat no l'hi lleva gens d'eficàcia, una pastera ben parideta tan pot anar a la vela, a rem o amb un petit forabord i compleix perfectament tots els aspectes de l'ús lúdic que tenc en ment. Pens que fins i tot podria ser una bona idea crear-ne una categoria de regates per a la iniciació.

Si teniu fotos o informació de pasteres, de pasteres amb vela o en sabeu alguna, em faríeu content.

Acabaré amb un exemple de pastera o skiff d'un dissenyador australià, però que gràcies a l'internet s'ha convertit en un projecte internacional la podeu trobar aquí, no cal gaire imaginació per veure els paral·lelismes amb les pasteres d'aquí i com li cauria una llatina o un martellet.