dilluns, 9 d’abril de 2012

Una pastera per aquest estiu

Salut de nou companys.

Ja era ben hora de tornar a publicar alguna notícia al blog, el tenia molt abandonat. Vull aprofitar per presentar-vos el projecte que ha d'ocupar el meu temps lliure dels pròxims mesos per Roses.

Tornam a parlar de pasteres


El concepte de disseny:

La funció principal del disseny és la de possibilitar el disfrut directe i immediat del contacte amb la mar. El que volia aconseguir és un bon equilibri forma-funció per tal que la construcció fos prou ràpida i senzilla i que a més la barca m'oferís tot el que jo desitjo: descobrir els racons de la costa brava tot costejant a rem i a vela tal com ho feia Josep Pla o tots els companys del moviment SlowSailing.

Les pasteres han sigut sempre les embarcacions que han ofert un contacte ràpid i econòmic amb la mar. Per les seves formes rectes, la seva construcció és la més senzilla i econòmica. Per això he optat per un disseny inspirat en aquestes embarcacions tradicionals de fons pla que encara es poden veure pel nostre litoral.

Les pasteres, les tèquines o xalanes normalment anaven a rem i, en comptades ocasions, a vela. Però d'embarcacions de fons més o menys pla en tenim exemples molt efectius per tot el món i molts d'ells ofereixen bons rendiments a vela.En son bons exemples les sanpierotes italianes o els dorys i skiffs anglosaxons.

Sense voler fer una reproducció calcada d'una pastera tradicional, he optat per un sistema cosntructiu modern de tauladell encolat. L'objectiu és aconseguir una barca prou lleugera que permeti transportar-la al damunt un cotxe o remolc de varada lleuger. I pensant en la navegació a vela, còmode per un sol tripulant, he incorporat una orsa que ofereix prou superfície de deriva.

Pel que fa a la distribució de les veles, per ara m'he decantat per la de triquet i mitjana. Pens que, en una barca petita i lleugera com aquesta, el fet de tenir el drap dividit i més baix ofereix més seguretat, malgrat que complica una mica la construcció de tot plegat.

Per ara vos en puc mostrar algunes imatges del disseny inicial i el pla vèlic que he dibuixat.





Salut, esper els vostres comentaris.

11 comentaris:

  1. Em parteix una barqueta molt manejable. Pel que veig bona de construir. Tan sols crec que tindràs inconvenients a la hora de fer-la legal. Hi has pensat?

    ResponElimina
  2. Molt bonica, Toni! Com la faràs, amb contraplacat marí? D'embarcacions d'aquesta mida i amb aquesta tècnica constructiva se'n fan moltíssimes a tot arreu; i a Internet es poden trobar plànols, vídeos i totes les explicacions que calqui per a fer-les. La novetat, en aquest cas, diria que és l'aparell llatí, oi? Em sembla fantàstic que investiguis en aquesta línia de vela llatina i autoconstrucció, perquè aquest és un terreny encara molt verge a casa nostra.

    Ja pots comptar amb tot el suport del grup "Slow Sailing"; i ja t'avanço que uns quants membres del grup estem treballant també en aquesta línia. Ja t'ho explicaré.

    I sobre això de la legalització que apunta el Joan, em penso que ja és hora de començar a buscar alternatives a la situació tan surrealista que es dóna en aquest país, que et costi més temps i diners aconseguir la paperassa per a tirar una barca a l'aigua que construir-la. Sobre això també valdria la pena investigar què s'hi pot fer.

    Espero que ens mantinguis informats de tots els progressos que vagis fent en la construcció de l'embarcació i que seguirem amb molt d'interès.

    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Hola, pel tema de legalització... no cal patir, sense papers i anar tirant. Pel que fa al disseny m'agrada molt. Crec que hem de fer un esforç tots plegats per posar al dia l' autoconstrucció i els dissenys propis i d'aquí. Endavant.
    A veure si podem acabar també la que estem fent amb els alumnes per aquest estiu i naveguem junts.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Salut companys, gràcies pels vostres comentaris.

    Veig que a tots vos pica el mateix tema, la paperasa.

    Dons com diu en Bosco, anar tirant és una opció. O be posar un pabellò de l'illa Conillera per exemple.

    Però per una barca petita i lleugera com la meva, on no hi ha motor, existeix unaltre posibilitat. Tal com fan amb molts de prototips de competició, com els Minis 650, els cataloguen com a "artefactos de playa" i navegen igualment. Pensau també que una moto d'aigua és un "artefacto" d'aquets.

    Per optar per aquesta via, fan falta una llicencia federativa i un número de vela. En aquest sentit podriem fer una mica de feina, jo crec.

    Una idea que deix a l'aire es que parlem amb la federació per crear una categoria dins la vela llatina per embarcacions de iniciació, on hi cabiguen tots els nostres artefactes, sempre que compleixin uns standarts de seguretat.

    Que pensau del planol de veles?

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això de està molt bé fins que arriba el dia en que veus a aquells senyors vestits de verd de molt a prop i et demanen la "documentación y material de seguridad". Si aprofites per sortit quan hi ha regates o una trobada tal vegada poden fer "la vista gorda", però si surts tot sol i t'enxampan...

      Elimina
  5. Bones Joan i companyia.

    Explicaré una mica millor la posibilitat de legalització que vos vaig comentar ahir.
    Encara que no se si serà massa prudent fer-ho molt en públic.

    Existeix a les capitanies una posibilitat de registrar (no matricular) una embarcació de regates que per algún motiu no compti amb un certificat CE.
    Imaginau el cas que tenim un Laser, 420 o MiniTransat que volem fer servir per entrenar i competir, totes aquestes embarcacions no van matriculades,
    però si es poden registrar a capitania com a "artefactos flotantes" per tant, tenim un paper per mostrar a l'autoritat si ens para.

    Els únics requisits per fer aixó (s'ha de verificar ecara) son: Pagar la part corresponent de l'impost de matriculació, estar federat (per l'assagurança) i tenir un número de vela. A més de tot aixó, la barca l'hem de fer servir per entrenar o competir. A ménys que ens trobin pescant el calamar o bevent cervesses fondejats a una cala qui ens pot ser la contraria de si entrenam o no?

    És evident també, que les embarcacions han de complir amb els requisits de seguretat i tenir els materials segons la zona de navegació que els correspon. Que la barca no suri en cas de trabucada, que la pugui adreçar jo sol i portar un mínim de material de seguretat son coses que les vull per pròpia motivació no fan falta lleis.

    Pensant amb tot aixó, se m'ocorre la posibilitat de parlar amb la federació per crear una categoria X's de diguem:
    vela-rem
    vela clàsica iniciació
    slowsailing prototips
    o el que volgueu

    On hi poguem incloure molts dels nostres projetes i així tenir el nostre num de vela própi.
    La categoria pot ser una gran eina de promoció de la navegació tranquila i classica entre els joves i el públic. M'imagin "competicions" al estil raid costaner on el que importa no és tobar les boies primer, si no aconseguir arribar etc etc...


    Pot ser en un mon de burrocracia tot sigui molt més complicat, però consider que la posibilitat mereix parlar-ne seriosament amb algú.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes embarcacions les venen amb un certificat de classe, o alguna cosa pareguda, que ha passat totes les mides de seguretat necessàries, avalades pels seus constructors, i aquest "p..a" paperot, es necessari, si vols convertir la embarcació construïda per tu a legal, si no el tens, necessites un altre paperot firmat per un enginyer naval de com mentre aquesta embarcació compleix tots els requeriments de seguretat necessaris. Sense això "legalment" no pots navegar. I aquí dono per acabada la discussió per la meva part, perquè amb posa a mil tota aquesta "p..a" paperassa de la nostra administració. Quan a altres països es molt més senzill i amb més facilitats.

      Elimina
  6. M'agraden les formes i sobre tot penso que l'eslora és adequada ja que moltes d'aquestes embarcacions són massa petites.

    ResponElimina
  7. M'agrada molt Toni,
    endavant amb el projecte.
    amb 30€ es pot matricular qualsevol embarcació a Alemanya sense cap problema, tanmateix es una bandera per torcar-se les mans, ai si me senten les autoritats, i res pus.
    estarà llesta per Douardenez...
    salut des de la teva terra...

    ResponElimina
  8. És molt guapa aquesta barqueta. I pel que fa a la distribució de l'arboradura, t'has de mirar les fotografies que en Jaume Escanellas Martínez publicà al seu blog i al seu mur del Facebook. És l'armador del "Uep", un dels primers botets que construí el meu pare i que fa poc més o manco vuit anys restauràrem. Porta un triquet lleugerament aproat i una mitjana, ... i navega com un dofí. Tal volta podria servir-te de referent per tal de confirmar els teus càlculs, que no van gens desencaminats.
    Mentrestant, què passa amb el gussi? ___________________ Adéu, manacorí.

    ResponElimina
  9. Bon dia companys, gràcies a tots per els comentaris.

    Joan:

    No t'ofusquis tant, sempre hi ha posibilitats de fer alguna cosa entre la paperasa, en tot cas, en tenir les coses clares i veure la llum ja en publicaré els resultats.

    Jaume:

    No ho diguis massa fort a n'aixó, però si tant a alemania, holanda o bèlgica hi ha gestories online que et matriculen la barca per molt poc. Cosa molt interessant per barques una mica més grans que les meves.
    Dournenez? ja ho vorem ...

    Jordi:

    L'eslora va amb consonancia amb el cotxe que l'ha de transportar.

    Toni Pep:

    Tal com tu dius, el Uep és una de les fonts de la meva inspiració. Pot ser lo de dur una tercera vela encara ho complica una mica més. Per ara hem quedaré amb les dues veles amb el triquet caçat sobre coberta, el puny del martell farà fort a una bigota solidaria a la part interior de la contra roda.
    Unaltre de les meves inspiracions son les imatges del Mardemars, de les barques menorquines, ells arboren majors de martell i mitjanes terquines. Lo meu serà un "invento" tot plegat.

    Ara que et tenc a tir, una pregunta:

    El Uep, com aguanta la forca de la mitjana? Supos que no te un tamboret, per pasari el pal, com tenen els llaüts. Que l'aguanta per dins o per fora del mirall de popa?

    Aquets dies de repos que m'ha receptat per tal que hem curi una costella croixida, aprofitaré per pasar a net els dibuixos constructius que tenc fets i els faré públics.

    Salut

    ResponElimina