Manifest per un fuster "desenxufat"

Bon dia companys, no se si serà una locura temporal causada pel bon temps o pel temps que he passat a davant l'ordinador redactant pressupostos però he arribat a la conclusió que m'he de "desenxufar" o desendollar com abans millor. Ara m'explicaré.

Alguns ja ho sabreu, però no dedic tot el temps a fer estrictament de fuster groller, ni tan sols de restaurador, més aviat dedic tot el meu temps laboral a les reparacions nàutiques amb materials compostos (fibres i resines) i molt poc temps a fer feina amb la fusta. Per això la feina amb fusta s'ha convertit amb una part del meu temps d'esbarjo i disfrut.

Ara ve lo de desendollat (unpluged que diuen els anglesos), vist que de la feina amb fusta no li he de treure del rèdit la vull fer de la manera que en gaudeixi més, i no sabeu com puc arribar a gaudir de sentir el jac o la plana xiular dins les meves mans tot fent encenalls tant llargs com la peça que estic cepillant. I just al contrari, no disfrut gens ni una mica amb una cepilla de les elèctriques endollades fent llavorim i pols. Tots els que sabeu el que és passar un dia sencer fregant un casc de poliester sabreu el per què n'estic cansat de les rotorbitals, amoladores i demés estris endimoniats.

Existeix, però, un altre motiu per no voler més que l'energia de sang (la meva sang) i és ben simple, el meu futur taller el tindré a foravila on tota l'energia dependrà dels recursos renovables i per tant, s'ha d'anar ben alerta amb quines màquines instal·les.

Però no tot ha de ser tan bo de fer, avui en dia esteim mal acostumats a la comoditat, en voler una post d'un gruix determinat basten dues tirades de cepilla i una pasadeta a gruix i en pocs minust tenim la post ben quadrejada i del gruix que voliem ajustat a la dècima. No sempre ha estat així la cosa, hem contava l'amo en Toni Garba que son pare, que va ser un bon constructor de carros i carroceries, fins ben entrats els anys 30's no van tenir cap màquina de motor al seu taller, depenien dels gruixos que comanaven a la serradora i a ca seva amb el verduc, xorrac, el jac o la garlopa en feien totes les peces que necessitaven, això en els millors dels casos, per a moltes de feines no necessitaven ni dels serveis del serrador, partint d'un tronc o branca d'ullastre i simplement amb l'aixa eren capaços de deixar casi acabades moltes peces com ara un mantí d'arada.

Ja voré jo, quantes vegadetes hauré de manllevar el sinfí o la cepilla per quadrejar una post. Però de tot se n'apren. Mirau, si voleu passar gust, un dels blogs que m'agrada llegir d'algú que pensà exactament el mateix que jo, ja fa un temps. The unplugged woodshop

Per començar m'he proposat dos reptes-projectes que ja m'eren necessaris de feia temps. El primer és una caixa d'eines i el segon és un banc. Una caixa d'eines per que estic empegueit d'anar pel món amb una caixa de plàstic i les eines acaramullades on mai trobes el que cerques. I un banc per poder deixar descansar el sofrit banc de mon pare que molts d'anys fa que aguanta.

En seguirem parlant ...