Una pastera per aquest estiu

Salut de nou companys.

Ja era ben hora de tornar a publicar alguna notícia al blog, el tenia molt abandonat. Vull aprofitar per presentar-vos el projecte que ha d'ocupar el meu temps lliure dels pròxims mesos per Roses.

Tornam a parlar de pasteres


El concepte de disseny:

La funció principal del disseny és la de possibilitar el disfrut directe i immediat del contacte amb la mar. El que volia aconseguir és un bon equilibri forma-funció per tal que la construcció fos prou ràpida i senzilla i que a més la barca m'oferís tot el que jo desitjo: descobrir els racons de la costa brava tot costejant a rem i a vela tal com ho feia Josep Pla o tots els companys del moviment SlowSailing.

Les pasteres han sigut sempre les embarcacions que han ofert un contacte ràpid i econòmic amb la mar. Per les seves formes rectes, la seva construcció és la més senzilla i econòmica. Per això he optat per un disseny inspirat en aquestes embarcacions tradicionals de fons pla que encara es poden veure pel nostre litoral.

Les pasteres, les tèquines o xalanes normalment anaven a rem i, en comptades ocasions, a vela. Però d'embarcacions de fons més o menys pla en tenim exemples molt efectius per tot el món i molts d'ells ofereixen bons rendiments a vela.En son bons exemples les sanpierotes italianes o els dorys i skiffs anglosaxons.

Sense voler fer una reproducció calcada d'una pastera tradicional, he optat per un sistema cosntructiu modern de tauladell encolat. L'objectiu és aconseguir una barca prou lleugera que permeti transportar-la al damunt un cotxe o remolc de varada lleuger. I pensant en la navegació a vela, còmode per un sol tripulant, he incorporat una orsa que ofereix prou superfície de deriva.

Pel que fa a la distribució de les veles, per ara m'he decantat per la de triquet i mitjana. Pens que, en una barca petita i lleugera com aquesta, el fet de tenir el drap dividit i més baix ofereix més seguretat, malgrat que complica una mica la construcció de tot plegat.

Per ara vos en puc mostrar algunes imatges del disseny inicial i el pla vèlic que he dibuixat.





Salut, esper els vostres comentaris.

Braços de cabriol felanitxer

A l'anterior entrada, vos tornava a mostrar noves burbaies al meu taller. Les burbaies sortiren de cepillar i arrodonir un joc de braços de cabriol felanitxer o "charret".

Els braços de cabriol son més corvats que el de carro i van planxats per la part inferiro amb una platina de mitja canya i perns rematxats per tal de no perdre la corba i ser més resistents a la flexio així també poden ser més prims.

Antigament, que tenien més temps per tot, els feien de bordais de poll ben drets, que bollien per depres aixugar-los un any ben estrets dins unes formes. Ara per molt que volguem mantenir un estil de "Slow making" ni tenim ni podem tallar polls de les torrenteres ni podem esperar un any per tenir joc de braços. Per aixó els he fet de soletes de fleix encolades amb epoxy a damunt un motlle ad-hoc. Vos deix un parell de fotos del proces.

Burballes de nou

Burballes, barrumballes, flocs, floquí, encenalls, reganyols com volgueu dir-ho. Ja n'hi torna haver pes taller des fuster groller.

Un nou projecte que ja ha partit.

Bon dia companys.

Vull fer-vos particeps de la joia d'un nou neixement. Més avall teniu les primeres imatges de una barqueta que començaré a armar aquest mateix mes, i en seràn dues a la vegada que en faré.

Es tracte, d'un petit llaüt o gussi fet de tingladilo encolat, de 3,60 m d'eslora i 1,20 de mànega, pensat per ser lleuger i apte per remar i anar a la vela, amb una petita vela de martell.

Per ara vos deix els primers dibuixos del casc, si els entesos hi tenen res a dir estaré ben content.

Una peliculeta abans d'anar a dormir.

Aprofit la recent troballa, una peliculeta que tant de bo la peguem viure algun dia nosaltres mateixos. Una trobada d'amics i les seves embarcacions, ben diferents cada una de elles però amb l'amor pels classics en comú. Esper que el disfruteu.

Una caixa d'eines definitiva.

Ja ho comentava fa dues entrades, necessit una caixa d'eines com toca per traginar es taller a dins sa furgoneta. Ja hem basta haver de carregar una bona dotzena de caixes de plàstic en haver de partir a fer una feina de "composites", m'agradaria tenir un lloc digne on transportar sa coleccioneta de eines de fuster que tenc.

Fa temps hem vaig fer una caixa de tauladell d'aquelles que els aprenents de mestres d'aixa és fan com a primer projecte, un caixó rectangular amb una ansa a damunt agafada als costats curts acabats en punta on les eines van acaramullades i solen sortir part damunt la meva va acabar amb el cul obert de tant de pes. Ara vaig amb una de "can leroi" gens digne. Així dons, comencem.

Com la vull i que hi vull dur?

Els estris més grans marquen la mida, dons hi vull dur el jac i el xerroc gros ja tenim mida màxima son 70 cm interiors.

També hi han de caber tres planes(la normal, la voltada i la petita) i un guilleume. El xerroc de costella i l'arquet. El martell i la maceta, una esquadra que sol molestar sempre si no te un bon lloc assignat i un regle.

Els puntacorrents, bedaines i gobies m'agradaria dur-los a dins un calaix apropiat, així mateix hi ha d'haver un altre calaix gros per les eines vàries com poden ser unes estenalles, les raspes el rosset i el filaberquí i una partida més. Dons a una part un calaix alt i a l'altre dos calaixos, un pels puntacorrents i l'altre per la ferralleta, grampons, tatxes, estris de marcar i els ferros de polir amb el morongo.

Si mateix serà feixuga, però tan sols ha de pujar i baixar de la furgoneta, així i tot hi vull una bona ansa que es pugui tombar a un costat per tal de no estorbar i que al mateix temps asseguri que la caixa i els calaixos no s'obrin durant el transport.

Tot una senyora caixa d'eines. Vos deix amb un enllaç d'un projecte semblant i molt inspirador.

www.theunpluggedwoodshop.com A Cabinetmakers Toolchest

Videos per pasar una estona - Handtools

Salut companys.

Avui tenc poques ganes d'estar més temps a devant sa maquinota que és s'ordinador, però vos vull fer partíceps de la darrera troballa que he fet per internet en relació a la feina amb eines manuals. Es tracte del programa fet pel nortamericà Ron Underhill, aquest fenomeno és un habitual per les webs que parlen de "handmade woodworking" o fusteria feta amb les mans, ja sabeu que els yankies son donats a practicar en devoció tot el que tengui que veure amb el fes-to tu mateix. Be vos deix l'enllaç a la web del programa on podreu veure alguns episodis, alguns d'ells molt interessants.

Wood Wrights Shop

p.d. Veig aquests videos yankies a falta de més videos instructius dels mestres Boliquets, ja fris de veure el capítol on parlau de les planes i l'art de l'afilat.

Manifest per un fuster "desenxufat"

Bon dia companys, no se si serà una locura temporal causada pel bon temps o pel temps que he passat a davant l'ordinador redactant pressupostos però he arribat a la conclusió que m'he de "desenxufar" o desendollar com abans millor. Ara m'explicaré.

Alguns ja ho sabreu, però no dedic tot el temps a fer estrictament de fuster groller, ni tan sols de restaurador, més aviat dedic tot el meu temps laboral a les reparacions nàutiques amb materials compostos (fibres i resines) i molt poc temps a fer feina amb la fusta. Per això la feina amb fusta s'ha convertit amb una part del meu temps d'esbarjo i disfrut.

Ara ve lo de desendollat (unpluged que diuen els anglesos), vist que de la feina amb fusta no li he de treure del rèdit la vull fer de la manera que en gaudeixi més, i no sabeu com puc arribar a gaudir de sentir el jac o la plana xiular dins les meves mans tot fent encenalls tant llargs com la peça que estic cepillant. I just al contrari, no disfrut gens ni una mica amb una cepilla de les elèctriques endollades fent llavorim i pols. Tots els que sabeu el que és passar un dia sencer fregant un casc de poliester sabreu el per què n'estic cansat de les rotorbitals, amoladores i demés estris endimoniats.

Existeix, però, un altre motiu per no voler més que l'energia de sang (la meva sang) i és ben simple, el meu futur taller el tindré a foravila on tota l'energia dependrà dels recursos renovables i per tant, s'ha d'anar ben alerta amb quines màquines instal·les.

Però no tot ha de ser tan bo de fer, avui en dia esteim mal acostumats a la comoditat, en voler una post d'un gruix determinat basten dues tirades de cepilla i una pasadeta a gruix i en pocs minust tenim la post ben quadrejada i del gruix que voliem ajustat a la dècima. No sempre ha estat així la cosa, hem contava l'amo en Toni Garba que son pare, que va ser un bon constructor de carros i carroceries, fins ben entrats els anys 30's no van tenir cap màquina de motor al seu taller, depenien dels gruixos que comanaven a la serradora i a ca seva amb el verduc, xorrac, el jac o la garlopa en feien totes les peces que necessitaven, això en els millors dels casos, per a moltes de feines no necessitaven ni dels serveis del serrador, partint d'un tronc o branca d'ullastre i simplement amb l'aixa eren capaços de deixar casi acabades moltes peces com ara un mantí d'arada.

Ja voré jo, quantes vegadetes hauré de manllevar el sinfí o la cepilla per quadrejar una post. Però de tot se n'apren. Mirau, si voleu passar gust, un dels blogs que m'agrada llegir d'algú que pensà exactament el mateix que jo, ja fa un temps. The unplugged woodshop

Per començar m'he proposat dos reptes-projectes que ja m'eren necessaris de feia temps. El primer és una caixa d'eines i el segon és un banc. Una caixa d'eines per que estic empegueit d'anar pel món amb una caixa de plàstic i les eines acaramullades on mai trobes el que cerques. I un banc per poder deixar descansar el sofrit banc de mon pare que molts d'anys fa que aguanta.

En seguirem parlant ...

Més dibuixos de pasteres

Despres d'un temps inactiu, he dedicat una estona a redibuixar la pastera fent servir un nou plantejament de construcció. Tot pensant en fer una pastera de construcció tradicional, calafetada per fogir un poc de la "prostirució" del tauladell i els composites. Sabeu que els fons pla d'una pastera està format per posts planes colocades transversalment i amb les juntes calafetades. Dons jo tan sols hi he modificat la forma d'aquestes pots, a fi d'aconseguir unes formes un pel més aptes per navegar a vela (més sup. de deriva) he doblegat aquestes posts formant un arc transversal a crugia. Amb aquesta petita complicació de disseny passam del fons pla al fons semi-redó.

Ja sou un parell que heu mostrat interès per la construcció de noves pasteres, tant de bo que entre tots surti algun dia un grup que ajuntant-nos a un taller ens poguem construir cada un la nostra barqueta, que ens serveixi d'escola de construcció tradicional, de calafatar, de remar i per que no una introducció a la navegació a vela llatina. Deix aquí la idea.

Vos deix amb les noves formes (a falta de pulir)

Dibuixos inspirats per na Xorica

Bon dia companys.

Avui que el fred no hem deixava trullejar per foravila he dedicat un temps a dissenyar un casc amb tan sols dos pantocs inspirat en les corbes de na Xorica però tancant la popa i estirant un poc la barca. He intentat mantenir les qquotes bàsiques del casc que defineixen l'estabilitat i la finesa dins la aigua.

Com que pens sempre en el sistema constructiu del tauladell cosit i laminat (stick an glue) he vist que hi ha una possiblitat de fer una casc més estilitzat mantenint els dos pantocs per banda i complicant molt poc la simplicitat d'una pastera. Donant forma al fons pla de la pastera (obligatori si es construeix un casc de pots calafetades) doblegant les dues meitats que formen el fons pla de la pastera fins a arribar a una forma de tal manera que agafin la forma de be alta tot recordant així a l'entrada i sortida d'aigües d'un petit gussi. Amb aquesta modificació a l'obra viva s'aconsegueix una menor resistència a l'avanç, major superfície lateral i una estabilitat encara més bona en angles d'escorada superiors als 10 graus.

Aquí teniu els nous dibuixos.



Dimensions.

Eslora:3.90 m
Mànega:1.23 m
Puntal:0.19 m
Desplaçament: 0.180 tn.
Coeficient prismàtic:0.5413
Coeficient de bloc: 0.2492
Eslora en flotació:3.712 m
Manega en flotació:0.998 m
Superfície de deriva: 0.617 m^2
Centre de deriva: 1.875 m (de proa)
Centre de flotació:1.844 m (de proa)
Superficície de flotació:2.695 m^2

Dibuixant a na Xorica

Bon dia i bon any companys.

Aquets dies de festa he aprofitat per dibuixar a una amiga, es tracte de na Xorica que ja la vos vaig mostrar a un anterior post.

Na Xorica és una pastera, la més petita i sencilla de les embarcacions tradicionals dels nostres mars, construïda pel nostre company Antoni Pep Munar. Va ser ell qui hem va deixar els planols de formes i el projecte de matriculació d'aquesta pastera presentant-la inicialment com a auxiliar del llaüt Alçina.

Les seves dimensions bàsiques son:

• Eslora : 2.75 m.
• Mànega: 1.30 m.
• Desplaçament: 0.4 tones.

Construïda per postissada de pí de 16mm i teca per la quilla, roda, codast i mirall de popa, tot junt per una séria de costelles i perfectament calefetada. Tot el conjunt prou sòlid i feixuc.

El motiu dels dibuixos que veis més abaix, fets amb el FreeShip que ja vos vaig comentar, són per intentar adaptar el concepte de pastera al projecte que tenc entre mans. D'aquesta manera en puc saber valors con el coeficient prismàtic per fer-ne una germana més estiradeta i de construcció lleugera encara que no tant tradicional.

Aprofit aquest post, per encetar un tema o més be una proposta. Si teniu o sabeu s'alguna planimetria interessant per algún motiu per convertir-lo a model 3D ja m'ho direu que es un momentet convertir un planol de formes tradicional a un model de Freeship.

Aquí vos deix les imatges de na Xorica i l'enllaç de descarrega de l'arxiu freeship de na Xorica, una pastera representant de les embarcacions menors de Mallorca.







I l'enllaç per descarregar l'arxiu de FreeShip que representa una pastera com na Xorica.
(l'he penjat a un servidor de descarrega directa, qui no sapiga com es mena, que m'ho digui)
http://www.megaupload.com/?d=71LY3UX2

Au, salut

Salut i que molts d'anys

Be, companys

Com que molts ja ho heu fet als vostres respectius blogs, i deu ser la frase que més repetirem avui i demà.

Salut i que molts d'anys i que l'any que ve hi siguem tots i qualcun més

Són les paraules que l'avia (de 94 anys) ens diu a cada dinar o sopar on té tots els nets i netes, tot esperant que els que anam més enrera ens posem a festejar. Idoi les mateixes paraules ens podem aplicar al nostre grupet de toquedets-per-la-mar.

Començant per un servidor, que l'any que ve el que no surti a navegar amb la seva barqueta ho fagi més amb les dels altres i qui no festegi barca en comenci a enrevoltar qualcuna.

Au salut i força

p.e. Ah i que consti que aquesta entrada la faig perque no hem diguin sull, que per jo l'any natural comença dia 17 de gener que és Sant Antoni.

Primers dibuixos

Aquí el teniu, unes primeres línees fetes amb un interessant programa de distribució gratuita, el FreeShipPlus si algú hi està interessat jo ja fa temps que el faig servir i en puc contar algunes coses de com funciona.



Eslora: 3.46 m.
Mànega: 1.00 m.
Calat: 0.16 m.
Desplaçament: 136 Kg.

Alguns exemples.

Un parell de imatges inspiradores.

SKERRY



Canoa EUREKA




BLACKFLY DINGHY




PACIFIC DORY



McGregor Canoe



DINKKY DORY



HUEVOS AL GUSTO



LUKY

Seguim amb el nou projecte. -definició de concepte

En primer lloc he de fer (bàsicament fer-me) una justificació del perqué no puc acceptar l'oferta que hem fa el company Toni Pep al seu comentari al post anterior.

En Toni Pep parla de construir una germana de na Xorica, una pastera que ja vos vaig presentar, he de confessar que hem faria moltes ganes, agafar unes bones pots de pi i que mestre Boliquet m'ensenyàs l'art de calafatar, però una pastera de construcció tradicional no compleix el primer requisit de disseny, el seu pes supera de ben segur el que un home pot aixecar fins a damunt un cotxe.

Començant amb els requisits de disseny el primer és el que en angles (ells que tenen noms per tot) anomenen "car toppable boat" que ve a ser una barca per dur a damunt es cotxo. En pos aquí abaix un exemple que ja suposa un màxim:





El motius d'aquesta imposició de lleugeresa va lligada directament amb l'ús que en vull fer de la barqueta:

Un programa lúdic ideal s'acostaria molt a aquell que pots obtenir d'una piraigüa de mar, com ja vaig dir a l'anterior post. Agafar la barca a damunt el cotxe, descarregar-la a qualsevol davallador o cala del llevant mallorquí (no s'ha de dependre ni de rampa per baixar-hi el remolc), i sortir a vogar, remar o fins i tot navegar amb una petita vela aferrat sempre a les penyes: Hi he de poder carregar els ormejos de pescar o si tan vols un nina guapa. Fins i tot, qui sap si atrevir-me a fer la volta a Mallorca amb una partida de dies bons d'estiu, tot carregant el necessari per pernoctar, tal com férem fa molts d'anys (que ho érem de joves) amb dos Lasers i un 420.

Fent un resum tot quedaria en:

Requeriments bàsics.

Transportable per un home sol.
Bon rendiment al rem.
Possibilitat d'un petit triquet per navegar a la vela tranquil·lament.
Construcció barata i senzilla, no més de 120 hores de feina.
Seguretat pensant en una trabucada (reserves de flotabilitat).
Espai mínim per l'estiba d'ormejos.

Primeres definicions de disseny.

Eslora: inferior als 20 pams, els 18 son una bona mida per allotjar-hi dues persones i no fer la barca massa feixuga.

Mànega: no superior als 5 pams, tant per fer-la bona de manejar com també pensant amb la finura a l'hora de remar.

Formes: Inspirades amb les barques petites de les illes, pensant amb unes formes prou quillades, i de calat superior cap a popa, tant per una bona estabilitat de rumb a l'hora de remar com per poder aguantar la deriva de la vela sense la necessitat d'orsa. Aquestes formes s'han d'optimitzar en un nombre de pantocs mínims pensant amb la simplicitat. També pens amb una planta a l'estil dels gussis (amb doble proa) així tant podre anar cap endevant com cap endarrera.

Sistema de construcció: Encara que existeixen possibilitats alternatives com (skin on frame) pens amb la construcció amb tauladell primet i una laminació amb fibres, segurament utilitzant el sistema de pantocs cosits i encolats.

Be, en un pròxim post vos posaré alguns exemples de barquetes semblants, però ja sabeu que la meva ha de ser meva del tot, des de la primera retxa.

Començam de nou, i dos.

Bonvolguts companys,tor a ser aquí pels que hem segui llegint.

Ara que tenc una estona per escriure, vos contaré que és de la meva vida i dels meus plans. Resumint, ja estic instal·lat a foravila (que si està de be), tenc feineta un poc de restaurador i un molt de reparacions de barques amb composites, i encara no tenc barca.

Lo de no tenir barca és una putada, ara que l'hi he tornat a agafar el gustet al pescar, de llançat i roqueret, estaria molt be en tornar a arribar el bon temps poder agafar sa barqueta per anar mirar de pescar on se vulla.

Passa que com molts sabreu, lo d'anar fent obra és car i consumeix temps. Enguany encara no podré comprar el meu dessitjat llaütet. Hauré de trobar una manera barata i ràpida de construïr per poder sortir a surar per allà al mitg.

Anys enrera ja he fet sa fluixa amb el kayak que tenim per casa, però si vos en enteneu un poc, el kayak que tenim és un enomenat Bananna, un d'aquells de fer fia, i en pegar pessa a sa fluixa tens tots es números de trabucar de damunt allò tan estret. Es veu però que hi ha kayaks o canoes més abtes per anar a pescar, i n'hi ha que hi fan bones pescades mirau si no la imatge.



Els kayak aquets oberts i més maneguts, són ideals per anar a trescar per les nostres costes i provar de pescar, ideals per que un tot sol el fot a damunt es cotxo, però redeu que heu son de lletjos de plastic amb aquets colors, no trobau? I no tenen veles ...

Ara be, i si me feia cualque cosa semblant a n'això:



O això altre, q no vos recorda a cert gussi q dorm actualment a la panxa de bellver?



Auu a dibuixar s'ha dit.

Salut

Començar de nou.

M'heu de perdonar; tenc això abandonat, però les circumstancies no m'han deixat gaire temps per a reflexionar ni escriure aquestes setmanes. He tengut de tot: actes socials, he acollit amistats que venien de molt lluny i, el més important, les circumstàncies professionals han canviat dràsticament.

S'ha acabat ser un assalariat i viure de dissenyar per als altres. Amb la cosa tan morta com està, els dissenyadors som els primers que hem rebut i ha arribat l'hora de posar-se a nedar abans que enfonsar-se amb el vaixell.

Per tant, em declar a partir d'ara Fuster Groller amb dedicació exclusiva. He decidit dedicar tot el temps laboral al taller que fins ara mantenia quasi per afició. No quedar-me tan sols en el dibuix; dissenyar m'agrada, però gaudeixo més construint el que he dissenyat o restaurant el que han fet els mestres d'antany.

Ja ho sabeu: carros, cabriols, mantins per a arades, escales de peu, persianes de postetes, portes de cotxeria, interiors de barques, restaurar mobles o fer-los nous a mà i de disseny exclusiu, ara no podem dir no a res. Em teniu a la vostra disposició per a qualsevol cosa.

Un petit tast.

Coneixeu a na Xorica? Endivinau on he fet la foto? Heu de saber que na Xorica ben prest tendrà germana gran. Seguirem informant.

Planos de lliure distribució, un dissenyador interessant.

Vull fer-vos particeps d'una de les meves millors troballes a la xarxa. La web www.dinghy.pl on el dissenyador polanes Radoslaw Werszko publica els seus dissenys de barques baix l'acord de lliure distribució (Open Source). Amb uns planols molt entenedors, ens podem construir desde una pastereta a vela-rem de 2.6m a dinghys i daysailers de més de 4 metres. Per a la construcció fa servir el tauladell tallat i cosit amb reforços de fibra-epoxy un sistema molt sencill però efectiu, el que més m'agrada és que ofereix solucions clares per a tots els elements de la barca, desde el timó, els bancs, rems, pallols a l'arboradura. Tota una fons d'inspiració.

Jo estic enamorat d'aquest skiff o pastereta.

Mestres d'aixa al Cent per Cent

Al setmanari d'informació local manacorí Cent per Cent de la setmana passada (num 323 anyVII 08-05-09) va sortir un artícle on parla del resorgiment de l'ofici de mestre d'aixa per part dels joves sortits del taller del Consell. En aquest cas parla del mestre d'aixa villafranquí Sebastià Vidal.

Podreu llegir l'article descarregant la revista en pdf aquí (pag 20):
http://www.centpercent.cat/get/cpc-323-1-23.pdf